D’aquesta experiència n’he extret vàries conclusions que, malauradament, ja no em serviran en vida. No sé si és el tipus de reflexió que déu espera de mi, però s’hi haurà de resignar i prendre-s’ho amb esportivitat. Tanmateix, si esperés alguna cosa millor de mi, ja hagués tingut cura de concebir-me segons a les seves necessitats. I després encara em ve amb exigències i penitències sense sentit. Quin tipus més decadent! Aquest no sap què vol!

Bé, vet aquí les meves conclusions:
1. Que les morenetes baixetes i de cuixa forta m’agraden amb bogeria, of course.
2. Que abans de mantenir un intercanvi d’instints reproductors amb morenetes baixetes i de cuixa forta, s’ha de comprovar l’existència d’un marit. En cas que així sigui, s’ha d’esbrinar si és gelós i/o violent, o ambdues coses a l’hora, i de la disposició i capacitat que tingui per a projectar-ho al plànol real.
3. Que els porters de discoteques no es treuen la maleïda andròmina que porten a l’orella ni per a carregar-se a l’amant de la seva insatisfeta dona. Serà un amulet de la violència? Fetitxisme dur?

Què hi farem! Tret que això està decorat amb un mal gust exquisit, empaperat anys seixanta i sense portes ni finestres, no s’allunya gaire de l’aspecte dels quartets de l’aeroport quant t’escorcollen, amb tant amor, els companys de la guàrdia civil. Existirà algun paral•lelisme ocult? Sospito.

Després de passejar de paret a paret dins d’aquell zulo, vaig recordar que, segons Dante, hi havia gent que s’hi estava molt temps en el purgatori expiant culpes abans que un funcionari diví li signés l’alta. Crec que alguna cosa també va dir Borges en algun moment, però com que cap dels dos ha tornat per a confirmar les declaracions, potser que ignori tota informació al respecte i guanyi una mica de tranquil•litat. Tanmateix, d’aquí a dues hores, si encara estic empantanegat, començaré a destrossar el local. Necessito un advocat i una aspirina.

Si aquest antre serveix per a lluï els draps bruts, jo prefereixo una teràpia de grup, on sempre hi haurà algú pitjor que tu. No entenc molt bé per què déu ens tortura amb aquestes ginkames, malpensant, posant-nos a prova com un mestre d’escola panxut i amb bigotis. Nya! No sento cap culpa pel rumb de la meva vida, no penso renunciar a mi mateix sols perquè una espècie de redentor caduc, maleitot i amb mal gust faci gal•la del seu avorrit paternalisme, i de la capacitat d’amargar la vida a tot aquell que s’atreveixi a gaudir-la d’una forma autèntica i sense pors. És el que cap esperar de mi, si em va fer tan malament!

I en el bell mig d’aquestes cavil•lacions, vaig veure una ombra que trontollava. Davall del banquet, com amagat, hi vaig trobar un crani de dubtosa procedència que era del tot estrany. No era macabre com la majoria de caps de mort que havia vist abans; aquest no somreia cínicament com els altres, no era sinistre com els que apareixen en els Goonies. Què tenia, doncs, aquell tros d’os? Semblava bona gent, fins i tot dolç. Finalment parlà amb gran parsimònia:

- Pst! No diguis res! He vingut aquí d’incògnit! M’envia el teu amic En Felet de ses Andrones! T’haig d’explicar un secret, amic meu. Hi ha un barri molt prop de l’infern on hi viuen tots aquells amants rebutjats i sense esperances. També hi viuen un bon grapat de psicòlegs freudians que hi fan fortuna, i no pocs enterradors. També hi ha un museu amb tots aquells calcetins desaparells que no t’expliques com han pogut desaparèixer, místicament, de dins la rentadora. Et donaré un bon consell: Si tinguessis l'oportunitat de reencarnar-te, tria ser una dona. Ah! Però no una dona qualsevol, no. Tria ser una noia bella!! Tria ser encisadora i plantosa, de pit generós i perillosa intel•ligència. Així mai acabaràs en aquest maleït barri de mediocres, i t’ho passaràs d’allò més bé a l’infern.
- I ara? Llavors l’infern no és un lloc agonitzant? No et bullen el cul allà, dins d’una olla? –li vaig retrucar.
- No company. És pura dinamita. Dante i Borges hi han muntat un bar fantàstic ara, sense porters. Rumia-t’ho, que t’hi esperem! Adéu, fins ara amic!
- Au idò! Si a aquest caparrot l’envia en Felet de ses Andrones, no hi ha reflexions que valguin... Quin poder de convicció que té!! Anem cap a l’infern a fer uns ginets!!

Moralina: a l’infern t’hi trobaràs els teus amics vertaders, i al cel tots aquells que volen millorar-te i que siguis bo (no t’estimen prou així com ets, ells son més elitistes i tenen altres plans per a tu, millors que tu). És millor fer ginets amb en Felet de ses Andrones a l’infern, que estar al cel amb la llei seca i compartir l’avorriment amb els educadors que tant vas odiar en la teva infància. Au! Salut!